Sota el Gran Teatre del Liceu, cinquanta metres per sota de la Rambla, hi ha el llac del Cagalell. Fa vuit mil anys, l’aigua d’aquest llac ocupava la superfície de part de Ciutat Vella i, durant el neolític, va ser l’indret escollit pels primers barcelonins que s’hi van establir. Fa dinou anys, després de l’incendi del Liceu de 1994 i la seva posterior reforma, l’aigua del llac va tornar a emergir a través dels fonaments del teatre, ara molt més profunds. Des d’aquell moment, aquesta aigua es canalitza a través de Ciutat Vella, el Poble Sec i Montjuïc: rega les plantes de l’últim viver municipal de la ciutat i emergeix finalment a la Font Màgica de Montjuïc.

La peça “Cançó i ball per a una font” explica aquesta connexió hídrica entre els dos equipaments. a través d’una melodia original composada per Joan Magrané i executada pel Quartet Gerhard, acompanyada de la projecció d’un ball per a la font co-dissenyat amb Carles López vist a través de les imatges del software de la propia font.
Descarregar full de sala.

Fins a la data, el projecte “Brollant de la font del llac” s’ha activat en forma de passejada, de documentació audiovisual i de proposta d’espectacle site-specific.